Dispersió, dispersió!

Sempre he tingut molts parents prop de casa, per a mi era ben normal passejar pel carrer i creuar-te amb una tieta o una cosina. Però hi ha dos moments a l'any, festes nadalenques i estiu, en el que es produeix una interessant, divertida i relaxant dispersió.

En aquestes setmanes puc tindre la mare a Andorra, un nebot a Montecarlo i cosins dispersats per mitja Europa. No és que estiguem tot juliol i agost viatjant —ja ens agradaria!— però sí que ens trobem amb que un torna i vint-i-quatre hores després marxa l'altre.

Només ens falta que passi alguna cosa —i sempre passa alguna cosa— per a que ens interessem per si es troba bé l'altre.

— Ha entrat en erupció l'Etna, com es troba la tieta, que feia vacances a Xipre?
— Atemptat a Istambul? Ràpid, a veure si es troba bé el teu cosí, que estava de viatge a Budapest.

Però la resta, tot bé.