Un servidor ha tingut relacions de tota mena, però té el mal costum d'acabar bé, de bon rotllo, i conserva amistat, o certa simpatia, amb moltes ex-amants. Això també és normal.
Però un bon dia el càlcul de probabilitats intervé, combina dos elements ben normals, com els anteriorment descrits, i fa que dues ex-amants, que no es coneixien entre elles, facin una escapada de cap de setmana al mateix indret. I és clar, com que hi ha bon rotllet, t'ho expliquen, i pengen fotos a les xarxes socials. I ara és quan un servidor comença a patir.
Un servidor pensa racionalment, i conclou que és molt poc probable que s'allotgin al mateix hotel. Però el que un servidor sap és que, amb tota seguretat, tenint en compte les destinacions i horaris, hauran agafat el mateix vol.
Elles no es coneixen. Elles van amb amigues. Però pot passar qualsevol cosa.
Inclemències meteorològiques. Vagues de controladors aeris. Amenaces terroristes.
Un servidor pateix, un servidor s'imagina escenes. Perquè és clar, què passa quan el teu vol, per la raó que sigui, va amb retard? Al final acabes parlant amb els altres viatgers. I ara ve el neguit d'un servidor: quant de temps han d'estar parlant dues senyores per a que, com qui no vol la cosa, el meu nom acabi apareixent a la conversa?
La humilitat em fa pensar que hi ha milers —milions!— de temes de conversa possibles. No cal que parlin de mi, pensar en que poden parlar de mi és molt egòlatra!
Però un servidor té un fàtum que porta les coses a desafiar les lleis del càlcul de probabilitats.
Dies després, una senyora amb al qual un servidor no ha tingut cap afer, va penjar a les seues xarxes social que, el mateix cap de setmana, havia anar a la mateixa destinació.
Un servidor porta uns quants dies sense eixir de casa. Per si de cas.
1 comentari:
Si que has treballat noi....
Les probabilitats, són infinites. No surtis, fas bé!
Publica un comentari a l'entrada