L'estiu dura fins l'Equinocci de Tardor, que a ca nostra sol coincidir (més o meny) amb es festes de Santa Tecla i La Mercè. I com que encara dura l'estiu, i jo tinc un parell de dies lliures, he aprofitat per a començar el darrer llibre d'Albert Sánchez-Piñol.
No es tracta d'un novel·la, ni d'un assaig d'història i política, sinó d'un recopilatori de 80 articles narrats a la ràdio, una mena de 80 columnes amb històries i reflexions. La Contraportada, en deien.
Aquestes columnes radiofòniques les emeti fa uns onze o dotze anys al programa El Matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas. No recordo haver escoltat mai aquestes contraportades, ni mai he estat gaire del Bassas, per això aquest llibre m'ha agradat: per a mi tot és nou i interessant (fins i tot quan parla d'històries que ja conec).
És un llibre ideal per a llegir en el transport públic.
Nota pels editors: Tot just al principi, a Una eternitat infinita, a la pàgina 11, escriu: Cada matí, a le set en punt, al veu d'en Bassas s'escampava per les ones , i ho feia amb aquell to tan seu: «Bon dia, són les vuit».
Anem a vore: o és un error de transcripció, i volia dir "a les vuit en punt" o "són les set", o el tal Bassas és un geni de les ones i aconseguia que la gent saltés del llit, desdejunes mentre es vestia, i arribés a la feina mitja hora abans.
Si és així, merescuda la Creu de Sant Jordi!
