Aquest any 2019 he anat poc al cinema, i gairebé no he vist res de cinema català. Per això enguany no he publicat res sobre els Premis Patí. Quan vaig veure la llista dels nomenats als Premis Gaudí només hi vaig veure dues obres que em sonessin (encara que encara no les hagi vist).
La sorpresa vingué ahir, amb la cerimònia del lliurament dels Premis. Per les xarxes socials era generalitzat el desconeixement de les obres, i de molts premiats. No parlo de desinterés (que també n'hi havia, i de
haters de la cultura catalana, també). Moltes obres no estrenades, o molt mínimament exhibides. I també molts professionals i empreses del país treballant per a projectes internacionals de prestigi. Allò que la gent diu "
Ai, no ho sabia pas que qui feia això fos d'aquí".
Una cosa que em va agradar de la cerimònia d'ahir fou la confluència amb l'
APM?, que va donar molt de joc. Arribats a aquest punt, i tenint en compte com està el pati audiovisual, proposo fer confluir la cerimònia dels Premis Gaudí amb el trol·leig tan nostrat, nominant persones i pel·lícules inexistents
— Nominat al Premi Gaudí als Millors Efectes Especials:
La massacre caníbal de Gamínedes.
— Nominat al Premi Gaudí al Millor Guió Adaptat:
L'Evangeli Segons Sant Lluc, el Musical.
— Nominat al Premi Gaudí a la Millor Perruqueria:
When Gandhi meets Lenin.
I ja posats, i tenint en compte com ens agrada esbudellar l'altri, fer convergir els Premis Gaudí amb els Premis Patí.