El patogen del moment

Aquests dies és notícia el Covid-19 (el Coronavirus). Un servidor  no és viròleg, ni epidemiòleg, així que no us donaré cap explicació científica. Tampoc sóc tertulià, així que no em dedicaré a dir ximpleries per a omplir minuts d'antena.

D'aquest patogen, i dels altres patògens mainstream que he viscut informativament al llarg de la meua vida, m'interessa una cosa: com era la meua vida en cada moment?

L'Ebola, la SARS, els prions de les vaques boges, o la Grip A (H1N1) han estat notícia d'abast europeu (i mundial) en diferents moments. D'igual manera que, si tens certa edat, pots respondre on eres quan van caure les Torres Bessones de Nova York, crec que puc situar cada moment de la meua vida amb un patògen. A tall d'exemple:

Solter i vivint sol? La SARS.
A l'atur i vivint en parella? Grip A.

Així, si la vida és cíclica, quan torni a estar en una situació personal ja viscuda m'hi podré referir amb el patogen específic.

— Hola Josep, quant de temps sense veure't. Què és de la teua vida?
— Doncs res, anar fent, que ja ha tornat la grip del pollastre.

Viatge a Madrid (2)

Tothom que hagi viscut al Regne d'Espanya sap el que és la xarxa radial de transports, i l'AVE. La porta d'entrada a Madrid és l'estació d'Atocha. Quan arribes a Atocha et trobes que l'IFEMA (la Fira de Madrid) és molt lluny: gairebé una hora en metro, havent d'agafar tres línies. I només hi arriba una línia de metro. Millor no anar-hi en taxi o autobús, ja que els col·lapses de trànsit són espectaculars.

El recinte IFEMA és lluny del centre. A un costat de l'IFEMA hi ha hotels per a firaires i congressistes, i a l'altre costat res: només l'autovia per anar a l'aeroport. Això sí, l'aeroport és a només una parada de metro. Això contrasta amb la Fira de Barcelona. Fira de Barcelona té dos recintes: Montjuïc i Gran Via (polígon Pedrosa, o Montjuïc 2). Baixant de l'estació de Sants (la porta d'entrada a Barcelona) trigues uns 10 minuts caminant en arribar a Montjuïc (només has de baixar pel carrer Tarragona), i si et fa mandra caminar pots agafar la L3 i arribar-hi en cinc minuts (són només dues parades). Si véns d'un altre lloc hi pots arribar amb tres línies de metro (L1, l3 i L8). El recinte Gran Via està un xic més lluny: vint minuts caminant des de Sants, i uns dotze en metro (has de fer transbord). Al recinte Gran Via hi arriben només dues línies de metro, la L8 i la L9.

Eixint de Fira Barcelona tens la ciutat, barris normals i corrents (Santa Eulàlia, Poble Sec, Sants...),  una muntanya que dóna verd urbà (Montjuïc). A l'IFEMA només tens hotels o taxis.

No sóc expert en el tema, però probablement aquesta sigui una de les claus de l'èxit de la Fira de Barcelona. Perquè, siguem realistes, el MWC no es celebra a Barcelona perquè a Catalunya hi hagi les millors empreses del món de la tecnologia mòbil.

Viatge a Madrid (1)

Per raons professionals he d'anar a Madrid. Us estareu preguntant a quin Madrid vaig, ja que n'hi ha com una dotzena escampats arreu del món: Colima (Mèxic), Cundinamarca (Colòmbia),  Mindanao (Filipines), Alabama, Colorado, Iowa, Maine, Nebraska, Nou Mèxic.

Al Madrid que jo vaig és als Països Castellans, i és la capital del Regne d'Espanya.

Hi aniré en tren d'alta velocitat, un d'anomenat AVE. Curiosament, "ave" en espanyol signific au, així que esperi que vagi a la velocitat esperada (tres-cents kilòmetres per hora, si fa no fa).

Per a poder viatjar a un preu raonable hauré de matinar, molt. La combinació de teletreball, conciliació laboral, sostenibilitat (absència de cotxe) i viatges low cost fa que la gent matini més per anar de vacances que per anar a treballar.

Ja us aniré informant com va la cosa.

Petit naufragi

Un petit vaixell feia un petit trajecte. Va patir una petita avaria, i després d'una breu deriva anà a embarrancar a una petita illa.

I tan petits eren els mariners, que encara a dia d'avui es pensen que van descobrir un continent.

Pauses, reptes i SMART

Una baixada de feina em dóna una bona quantitat d'hores lliures, d'hores per a mi. He començat a fer un llistat de les coses que vull fer, puc fer i he de fer amb aquest temps lliure.

1.- Posar-me en forma. Imprescindible. La salut és molt important, i dotze quilos de més són una molèstia a curt termini i una amenaça a mig i llarg termini. A més a més, estant en forma et sents millor, es lliga més, i fins i tot prosperes laboralment.

2.- Formació. Imprescindible, i ara no tinc excusa. Anglès, universitat, cursos i cursets de tota mena. No em puc aturar, i això que encara no tinc perfil a LinkedIn.

3.- Literatura. He d'acabar les novel·les i relats que vaig començar a escriure ja fa anys. Sabeu una cosa? De vegades vaig a les llibreries i espero trobar-me un autor que ja hagi escrit la història que jo tenia en ment i tot just havia començat a escriure.
No ha passat mai, però si passés seria tant frustrant com alliberador... Crec.

4.- Cinema i teatre. També tinc idees per a curt-metratges i obres de teatre. He comnçat a escriure, però en algun moment m'aturo. I sovint em passa el mateix que he dit al escrit al punt 3.

5.- Jocs. També tinc idees per a jocs de taula i videojocs. I també he començat a escriure i a dissenyar, però mai he acabat la feina.

Fent una ullada als cinc punts anteriorment exposats, hom arriba a dues conclusions:
1) Quan jo mori, les meues obres inconcluses seran una Gran Enciclopèdia d'Espais en Blanc.
2) El temps lliure pot arribar a ser estressant.