dimarts, 28 d’abril de 2020

Danys col·laterals (6)




Tal i com portem el confinament, la cosa queda així:

— Relacions de parella. Si la vostra relació era massa incipient com per a confinar-vos junts, quan sortiu estareu molt il·lusionats l'un amb l'altre. Si us heu confinat junts, potser us acabareu separant. Si no tenies res formal, el lligoteig virtual farà que sigui (i siguis) molt decebedor passar al món real.


— Cerca de pis. Si estaves buscant pis, quan surtis estaran més barats. Això ho sap tothom, així que esperareu quatre o sis setmanes després del confinament per a cercar pis, tot fent-vos de pregar i exhibint indiferència als agents immobiliaris. Si comparties pis, segurament voldràs emigrar a una cova on poder viure sol. Si vivies sol et casaràs amb la primera persona que et digui bon dia.


— Formació i cultura. De debò que has aprofitat per a llegir tot el que havies de llegir? De debò que t'estàs formant? La majoria de nosaltres hem caigut en la cultura de la immediatesa: ens costa conservar l'atenció durant més de 10 minuts (sí, tu també has avançat vídeos del youtube de sis minuts), ens perdem en textos de més de mil paraules, i no sabem què carai és una font d'informació fiable.

En resum: massa temps! 

dimarts, 21 d’abril de 2020

Sant Jordi Confinat



Un any més em mantinc fidel a la tradició de no publicar cap llibre per Sant Jordi. Però enguany moltes tradicions no es compliran:

- Comparativa de cues. Enguany no podrem veure com els autors famosos i/o mediàtica exhibeixen cues llarguíssimes mentre que d'altres, més humils, només signen a parents i amics.

- Evolució del preu de les roses. Sabem que cada any el preu de les roses va baixant a mesura que avança el dia. Però no tots els anys baixa igual. Variables com el dia de la setmana, la temperatura o la pluja influeixen en la variació d'aquest preu. Enguany no podrem fer l'estadística pertinent.

- Homes estressats. Mares, germanes i filles es mereixen rosa per Sant Jordi. Però en temps de relacions líquides, Tísner, druts i follamigues, la rosa esdevé una despesa múltiple, més de temps que de diners. Enguany alguns homes respiraran més alleugerits.

divendres, 17 d’abril de 2020

La bona epidèmia

El juny del 1981 els experts del CDC anunciaren el descobriment d'un nou virus que provocava un seguit de patologies mortals. El virus era el VIH, i la malaltia la SIDA.


En aquella època eixa epidèmia era perfecta per a que la gent hi abocara algunes de les seues pitjors fòbies. Es tractava d'una malaltia que es transmetia per fluïds corporals, i els seus infectats eren, a la Califòrnia del 1981 la triple H: Homosexuals, Heroïnòmans i Haitians. La HHH va anar de meravella per a estigmatitzar els infectats, i per a que la resta de la població no prengués mesures de protecció.

Perquè per a molta gent era un càstig diví contra gais, persones que exercien la prostitució, drogadictes i gent de mala vida (contagis a la presó per tatuatges sense mesures higièniques, per exemple).

L'any 1981 estàvem en plena Guerra Freda, i hi havia poca relació entre les persones d'ambdós blocs. Per això hi hagué poc contagis a la URSS (i si n'hi havia tampoc se'n sabia gaire cosa). Aquesta  circumstància fou aprofitada per alguns per a defensar el model soviètic.

I no oblidem que durant molts anys, donar positiu en VIH era sinònim de morir en poc temps.

L'actual pandèmia de Covid-19, de moment, no està a l'alçada dosi que la del VIB SIDA de fa gairebé quatre dècades.
Per començar la taxa de letalitat oscil·la entre el 2 i el 3% dels infectats, molt lluny de la SIDA dels anys 80'.
Per continuar, no hi ha cap col·lectiu fàcilment criminalitzable. Tot i haver començat a la Xina, no hi ha brots de sinofòbia violenta. Molts acudits de mal gust, sí, però ningú està saquejant comerços regentats per xinesos.
Els que més moren són els avis, però només uns pocs cretins s'han queixat d'estar confinats per culpa dels iaios.
La malaltia pràcticament no provoca morts entre els mesos de 10 anys, però fins ara ningú culpa els nens de ser perillosos transmissors asimptomàtics.
El més semblant que tenim, com a col·lectiu criminalitzat, són persones de ciutat que tenen segona residència a la costa o la muntanya. Al País Valencià el focus s'ha posat a Madrid, i a la Cerdanya a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.


Us heu fixat que tota l'estona he parlat dela SIDA? És cert que a Europa han baixat els contagis, i també és cert que fàrmacs antiretrovirals han permès baixar la càrrega víricaa la sang i allargar espectacularment l'esperança de vida dels infectats. A Europa és una malaltia crònica, però que et permet vida normal. A Europa.

Però a molts països, sobretot a l'Àfrica subsahariana, els contagis són molt, i no hi ha accés als antirrertrovirals. A països com Botswana es calcula que una de cada sis persones adultes està infectada.

dimecres, 15 d’abril de 2020

L'algorisme que em va matricular

Aquesta pandèmia fa que consumim molt de temps i molt trànsit de dades a les xarxes socials. És lògic, tant de temps tancats a casa. Per provar coses noves, i per fugir una mica de la xarxa social més hater (Twitter, d'on no hi ha manera de ser expulsat), he decidit ficar-me a una xarxa social més amable: Instagram.


En cap moment m'han demanat l'edat, el sexe, ni l'opció sexual. Tampoc per la feina, els estudis, ni les aficions. Però des del primer dia que m'ofereixen seguir dones llatinoamericanes que ensenyen pit i cuixa.

Ja puc fer una cerca temàtica, que abans de tres fotografies ja tindré la meua dosi de carn d'ultramar. Si cerco submarinisme, la primera imatge ja serà una khamelga amb tanga i esnòrquel; si busco microbiologia, la segona foto serà d'una mulata mirant per un microscopi; i si accidentalment teclejo ghůkmolfrs, sortirà una bellesa mexicana dient que no hi ha coincidències per la paraula buscada.
Pel que fa la cerca per llocs, no hi ha cap diferència entre buscar a Caracas, Helsinki o Pyongyang: sempre apareixerà una llatinoamericana en bikini.

Aviat podrem dir, quan ja tenim ben clixada una persona, que "Et conec millor que l'algorisme del teu mòbil".

dimarts, 7 d’abril de 2020

El gran experiment (1)

Aquesta pandèmia ha esdevingut, entre d'altres coses,  un gran experiment sociològic.



- Balconazis. Hem pogut constatar com una part no menyspreable de la gent del nostre voltant té una gran vocació de delator, àdhuc de kappo. Potser ja ho sospitàvem, però ara en tenim la certesa. Si mai arriba un règim autoritari, sigui del signe que sigui, trobarà un bon grapat d'entusiastes de la força i l'auritarisme.

- Xarxes de suport. Ja els havíem conegut en d'altres ocasions, però ara tenen la seua oportunitat. Alguns han demostrat ser més organitzats i capaços del que semblava, però uns pocs han confirmat el que sospitava:són uns sapastres.

- Rics i inconscients. Alguns dels privilegiats que tenen segona (i tercera, i quarta) residència han aprofitat per a saltar-se el confinament i fer córrer el virus. Hores d'ara ignoro l'impacte epidemiològic d'aquesta desplaçaments (sobretot comparats amb d'altres desplaçaments), però sociològicament parlant confirma una cosa: la magnitud dels merders on et fixarà és directament proporcional als diners i contactes que tens.