Avui parlarem de tres espanyols, injustament oblidats: Juan Marina, Gonzalo Portillo i Saturnino Martín.
Gonzalo Portillo. Fou un militar espanyol del segle XVII. Va tindre un paper brillant sufocant revoltes a les Filipines, i com a premi fou destinat a un dels racons més perduts de la Capitania General de Filipines: San Salvador de Formosa (actualment Keelung), al nord de l'actual Taiwan. Probablement en eixa època el control efectiu del territori taiwanès era d'uns 7.000 km2, i el nombre d'ànimes guanyades per a la Santa Església Catòlica Apostòlica i Romana fou d'unes cinc-mil. Aquest era un dels territoris més desaprofitats de l'Imperi, i bàsicament el tenien per evitar que els neerlandesos (que ja estaven colonitzant l'actual Indonèsia) fiquessin les grapes a les Filipines.
Amb pocs soldats, poques armes i poques ganes va haver de defensar eixa terra. Només dos anys va poder exercir el càrrec, del 1640 al 1642. Després de patir tifons, epidèmies, atacs de nadius, atacs de pirates i atacs d'holandesos, l'home va fer l'únic que podia fer: rendir-se als holandesos. Els neerlandesos el portaren presoner a Batàvia (l'actual Jakarta) i ací és on se'n perd la pista. Un cop signada la pau entre Castella i els Països Baixos, Gonzalo Portillo no participà en l'intercanvi de presoners. Pel que sembla tenia por de tornar a les Filipines, o qualsevol altre racó de l'Imperi Espanyol, i ser castigat per covard. Pel que sembla, va viure feliç i anònim a les Índies Orientals Neerlandeses.
Juan Marina. L'illa de Guam (aleshores Guaján) no era la més gran de l'Imperi Espanyol, ni la més rica, ni la més poblada, així que no rebia especial atenció per part de les autoritats de la metròpoli. Malgrat tot, aquest territori feia més de tres segles que era castellà quan va esclatar la Guerra Hispano-Estatunidenca. Bé, en aquest cas caldria fer un matís important: ja que el governador no fou informat de la guerra amb els EUA. Les comunicacions eren força dolentes, i la negligència funcionarial, proverbial, raó per la qual no fou informat de l'arribada de la guerra. De fet, la darrera comunicació que Juan Marina rebé dels seus superiors era que estaven en converses amb els ianquis i que tot aniria bé i no hi hauria cap guerra.
Per la part americana la cosa tampoc era gaire millor. El capità Henry Glass estava comandava la nau USS Charleston, amb una tropa inexperta. A última hora i a corre-cuita l'enviaren a conquerir Guam. Un cop davant de l'illa va donar l'ordre de bombardejar a l'inexperta tropa. Van fallar tots els trets (no descartem que ni tan sols posessin la bala en algun cas), així que en Juan Marina, desconeixedor de l'esclat de la guerra (recordem-ho) va entendre que allò eren unes salves d'honor i que els americans venien en visita de cortesia. Acompanyat de les principals autoritats de l'illa, i de l'única persona que sabia parlar anglès, va pujar a una barca i es van dirigir cap a l'USS Charleston. Un cop a bord el capità Henry Glass els va comunicar que estaven en guerra i que ells passaven a ser presoners. Escapçada l'escassa i mal armada tropa, només quedava la rendició i l'ocupació incruenta de l'illa. Malgrat tot en Juan Marina va formular una protesta formal, ja que no se l'havia comunicat que estaven en guerra i que la cosa així no valia.
Saturnino Martín Cerezo. Militar espanyol destinat a les Filipines, és conegut per liderar la resistència espanyola al Setge de Baler (Luzón, nord de les Filipines). A diferència de Juan Marina, Saturnino Martín no es va assabentar de la rendició espanyola i la signatura de la pau amb els nord-americans. Malgrat que reiteradament li deien que la guerra s'havia acabat, aquest home, tan patriota com idiota, tan racista com com tossut, es negà a admetre la derrota i seguí la guerra pel seu compte, condemnant al patiment i la mort a la majoria dels seus homes. La seua història es coneguda com la dels Últimos de Filipinas, amb dues adaptacions cinematogràfiques (una el 1945, any de la seua mort, i una altra el 2018).
I ara ve el meu dubte: qui tenim davant nostre? Amb qui ens la estem jugant?
Quants espanyols són com Gonzalo Portillo, poc disposats a lluitar? I quants com Juan Marina, massa desorientats per a entendre el que passa i preparar-se mínimament? I, molt important, quants tenim com Saturnino Martín Cerezo, disposats a sacrificar qui sigui per la pàtria?
