dilluns, 10 de maig de 2021

No sóc jo, ets tu

La societat evoluciona, amb ella les formes de comunicació i relació, i, en conseqüència, les excuses. No ens enganyem, necessitem les excuses precisament per a enganyar una mica l'altri i fer la coexistència menys dura.

Anys enrere podíem dir coses com "Això nostre és impossible, les nostres plataformes digitals són incompatibles". O bé, "No et puc trucar, ni enviar missatges SMS, puix som de companyies telefòniques diferents". 

Avui en dia podem emprar recursos com "No hi ha comunicació possible entre nosaltres: tu ets de WhatsApp i jo de Telegram", o bé "No ens entendrem mai, tu a TikTok i jo a Instagram". També podem etzibar coses com "No, tu ets de Moderna i a mi em va AstraZeneca".

Com a penúltim recurs sempre podem dir que "El Procés ens ha dividit molt".

I el darrer recurs és el més honest: No sóc jo, ets tu.


divendres, 30 d’abril de 2021

Matisos del calendari

 


En pocs dies ens trobem amb el Ramadà, la Setmana Santa, Sant Jordi i l'U de Maig.

És el moment de trobar les set diferències entre una processó i una manifestació.

dimecres, 28 d’abril de 2021

Abril pesat

 Des de sempre, o des de gairebé sempre, el mes d'abril se m'ha passat volant. No sé si és cosa de les vacances de Primavera i Setmana Santa, o el canvi horari, o Sant Jordi, però el fet és que sempre em passava volant. Quan era estudiant el maig em queia de cop, sense haver tingut temps de preparar-me bé els exàmens (o havent invertit el temps en d'altres coses, no ens enganyem).

L'any passat, però, l'abril se'm va fer llarg, i un xic feixuc. Suposo que a tothom li va passar quelcom semblant amb el confinament. Però enguany, tot i que vivim la pandèmia amb menys pressió, també se m'està fent llarg i pesat. Aquest mateix matí he deixat anar per les xarxes socials "Aquesta setmana se m'està fent llarga, som a dijous i no veig que s'acabi", i m'han fet notar que encara som a dimecres.

Diuen que a mesura que ens anem fent grans el temps ens passa més ràpid. No és el meu cas. És clar que, quan t'ho estàs passant molt bé, el temps et passa volant.

dilluns, 26 d’abril de 2021

Invisibles o enyorats

 Ja portem més d'un any de pandèmia, i ens hem perdut moltes coses. He sentit molta gent lamentar-se per la pèrdua de festivitats, esdeveniments, costums i activitats. Però ara mateix em resulta molt més interessant el silenci. 

Fixeu-vos en quantes coses habituals, quants esdeveniments clavats al calendari, s'han deixat de fer i no es sent que (gairebé) ningú es queixi.

Em recorda aquella ocasió en la que vaig marxar uns dies fora i, quan vaig tornar, vaig preguntar ingènuament: "M'heu trobat a faltar?". "Ah, però havies marxat?" em van respondre.

divendres, 23 d’abril de 2021

Sant Jordi Enyorat

Va mirar el calendari i es va deprimir. Un altre cop Sant Jordi. Un altre cop una diada que l'entristia, per l'enyor d'aquells anys on aquest era un jorn feliç.

Recordava aquell Sant Jordi tan especial, on no havia d'estressar-se, ni arruïnar-se. Un dia en el que drudes, amistançades i amants ocasionals no li reclamaven roses i llibres, on el cercle d'amics, coneguts i saludats no li exigia estar al cas de les novetats editorials, haver-se llegit dotzenes de llibres en pocs mesos, i fer una acurada i enginyosa crítica literària. Un temps remot, ja perdut, que mai més tornaria.

Enyorava —i molt, moltíssim!— els Sant Jordi dels anys 2020 i 2021.

divendres, 26 de març de 2021

Accident al Canal de Suez

El Canal de Suez té una longitud de 193 kilòmetres, una amplada de 77 metres i una profunditat màxima de 21 metres. Fou construït a Egipte entre 1859 i 1869. 

Aquesta matinada un vaixell ha tingut un accident i ha col·lapsat aquesta via marítima. Pel Canal de Suez hi passa el 13% del trànsit naval mundial. 

Falten poques hores per a veure com per les xarxes socials li donen tota la culpa a Ferdinand de Lesseps. Paral·lelament vindran les conspiranoies. Alguns vincularan l'accident amb la pandèmia, uns altres als transgènics, molts senyalaran l'islamisme, n'hi haurà que diran que l'intervencionisme estatal ha provocat el desastre i que s'ha de privatitzat tot, no faltarà qui esmentarà de la maledicció del faraó, alguns parlaran de l'enginyeria civil en clau de gènere, i d'altres voldran una visió LGBTI de les infraestructures. Segurament, per proximitat geogràfica i per costum, conclourem que la culpa la té Israel. 

No és gens descartable que això afecti el nomenclàtor d'algunes poblacions i que, per exemple, a Gràcia deixi d'existir la plaça de Lesseps i passem a tindre la plaça de les Infraestructures Decolonials i Sostenibles. 

dilluns, 22 de febrer de 2021

FOAM

Una arma no és només un objecte, és també una intenció. Qualsevol cosa pot esdevenir una arma si hom té intenció i coneixement.

Una BRIMO armada amb coixins? Encara tindrem gent morta per asfíxia.


divendres, 19 de febrer de 2021

Asseguts a la porta (2)



El proverbi xinès deia: Seu a la porta de casa teua i tard o d'hora veuràs passar el cadàver del teu enemic
I com que la revenja no ha de ser solitària ni avorrida, hi feren una terrasseta amb cerveses i patatones.

Perquè la rancúnia no ha de ser solitària ni avorrida.

dijous, 18 de febrer de 2021

Asseguts a la porta de casa

El proverbi xinès deia: Seu a la porta de casa teva i tard o d'hora veuràs passar el cadàver del teu enemic.
La botiga de mobles fou una oportunitat de negoci, enmig de tanta maldat que havia generat tants enemics en eixa humil comunitat de veïns.

dimecres, 20 de gener de 2021

Entrevista de feina


Un clàssic de les cursos d'anglès, i de qualsevol idioma, és clar, són les converses (no conec cap llengua que no contempli fórmules gramaticals per al diàleg). Una de les converses habituals és la simulació d'una entrevista de feina. I eus ací que, per primer cop en ma vida, n'he fet ús.

En els temps de pandèmia que estem visquent aquesta entrevista només podia ser per videoconferència, així que em va tocar participar d'aquesta nova edició de Les Cares de Bélmez.


La so i la connexió van fallar en alguna ocasió, però el més feble de tot era el meu nivell B1 d'anglès. Em vaig accelerar, em vaig entrebancar, i no vaig entendre moltes coses.

Una de les darreres preguntes que em feren fou la de l'edat. Els vaig dir l'edat que tenia i es van quedar molt sorpresos, ja que semblo molt més jove. I vet ací el meu neguit: i si em vaig equivocar molt dient l'edat que tinc? Quants anys de més m'he posat?? 

Bé, el que no es pot negar és que sóc un genuí Manuel de Barcelona, i també un octogenari molt sexy.