Matisos del calendari

 

En pocs dies ens trobem amb el Ramadà, la Setmana Santa, Sant Jordi i l'U de Maig.

És el moment de trobar les set diferències entre una processó i una manifestació.

Abril pesat

 Des de sempre, o des de gairebé sempre, el mes d'abril se m'ha passat volant. No sé si és cosa de les vacances de Primavera i Setmana Santa, o el canvi horari, o Sant Jordi, però el fet és que sempre em passava volant. Quan era estudiant el maig em queia de cop, sense haver tingut temps de preparar-me bé els exàmens (o havent invertit el temps en d'altres coses, no ens enganyem).

L'any passat, però, l'abril se'm va fer llarg, i un xic feixuc. Suposo que a tothom li va passar quelcom semblant amb el confinament. Però enguany, tot i que vivim la pandèmia amb menys pressió, també se m'està fent llarg i pesat. Aquest mateix matí he deixat anar per les xarxes socials "Aquesta setmana se m'està fent llarga, som a dijous i no veig que s'acabi", i m'han fet notar que encara som a dimecres.

Diuen que a mesura que ens anem fent grans el temps ens passa més ràpid. No és el meu cas. És clar que, quan t'ho estàs passant molt bé, el temps et passa volant.

Invisibles o enyorats

 Ja portem més d'un any de pandèmia, i ens hem perdut moltes coses. He sentit molta gent lamentar-se per la pèrdua de festivitats, esdeveniments, costums i activitats. Però ara mateix em resulta molt més interessant el silenci. 

Fixeu-vos en quantes coses habituals, quants esdeveniments clavats al calendari, s'han deixat de fer i no es sent que (gairebé) ningú es queixi.

Em recorda aquella ocasió en la que vaig marxar uns dies fora i, quan vaig tornar, vaig preguntar ingènuament: "M'heu trobat a faltar?". "Ah, però havies marxat?" em van respondre.

Sant Jordi Enyorat

Va mirar el calendari i es va deprimir. Un altre cop Sant Jordi. Un altre cop una diada que l'entristia, per l'enyor d'aquells anys on aquest era un jorn feliç.

Recordava aquell Sant Jordi tan especial, on no havia d'estressar-se, ni arruïnar-se. Un dia en el que drudes, amistançades i amants ocasionals no li reclamaven roses i llibres, on el cercle d'amics, coneguts i saludats no li exigia estar al cas de les novetats editorials, haver-se llegit dotzenes de llibres en pocs mesos, i fer una acurada i enginyosa crítica literària. Un temps remot, ja perdut, que mai més tornaria.

Enyorava —i molt, moltíssim!— els Sant Jordi dels anys 2020 i 2021.