Va mirar el calendari i es va deprimir. Un altre cop Sant Jordi. Un altre cop una diada que l'entristia, per l'enyor d'aquells anys on aquest era un jorn feliç.
Recordava aquell Sant Jordi tan especial, on no havia d'estressar-se, ni arruïnar-se. Un dia en el que drudes, amistançades i amants ocasionals no li reclamaven roses i llibres, on el cercle d'amics, coneguts i saludats no li exigia estar al cas de les novetats editorials, haver-se llegit dotzenes de llibres en pocs mesos, i fer una acurada i enginyosa crítica literària. Un temps remot, ja perdut, que mai més tornaria.
Enyorava —i molt, moltíssim!— els Sant Jordi dels anys 2020 i 2021.
6 comentaris:
Crec que molt pocs enyorarem aquests dos anys.
Bon relat, Josep.
Feliç Sant Jordi. 📖🌹
Qui no folla per Sant Jordi, ho intenta per Sant Joan.
Ja ho deia el drac, eixe heroi incomprès: tan roín és quedar-se curt com passar-se'n...
Estic d'acord que per Sant Jordi les despeses són molt altes: llibres, roses, pa de Sant Jordi...
Caram, que sol·licitat que estaves, i preveus que estaràs en futurs Sant Jordis, no? Espero que aquest 2021 hagis pogut mantenir la invisibilitat, tot i que va ser més Sant Jordi del que ens esperàvem.
Benvolguda Lluna: No sé què dir-te. Jo ara guanyo més.
Benvolguda Anònima: Totalment cert.
Benvolgut Alfred Russel: I una espècie en perill d'extinció, no ho oblidem.
Benvolgut Xavier Pujol: Recorde que a una era llunyana també deiden de regalar música, en l'oblidat format CD.
Benvolguda XeXu: També et dic que la tranquil·litat és un luxe.
Publica un comentari