Una fita del maig del 2021

 Començo a entrar a eixa edat en la que poques coses se poden fer per primera vegada, i en la que que cada cop hi ha menys marge per a la sorpresa.

Coses de la pandèmia i la crisi global: aquest cap de setmana he anat a un concert de música punk amb el públic assegut. Al costat tenia la companya d'un dels guitarristes, i certament el concert es podia seguir en streaming, per la quantitat de gent que anava penjant fotos i vídeos per les xarxes socials.

És clar que, tenint en compte la mitjana d'edat (cronológica per alguns, toxicològica per a molts), tampoc era tan mala idea estar-s'hi còmodament assegut.

Pocs errors

Un servidor és humà i s'equivoca. Bé, si no fos humà també erraria, ja que els museus d'història natural són plens d'espècies extingides.

M'equivoco, i ple m'equivoco molt sovint. Malauradament no m'equivoco sempre, cosa que em fa molt difícil destriar els pocs encerts dels molts errors.

Crec que hauré d'esforçar-me més.

Malalties contracorrent

A països com el nostre hi ha molta gent amb hipertensió. És un problema de salut, i els metges de capçalera ho tenen en compte.

També hi ha molta gent amb problemes de diabetis. Hi ha diferents tipus de diabetis, que afecta a persones de diferents edats, i per això els metges de capçalera sempre t'ho miren.

I també hi ha molta gent que té el colesterol massa alt. Aquest també és un problema de salut.

Un servidor de vostès té la tensió baixa, de vegades per sota del mínim.

Un servidor de vostès té el sucre baix, alguns cops per sota del mínim.

Un servidor de vostès té el colesterol baix, en algunes revisions mèdiques ha eixit per sota del mínim.

Automedicar-se no acostuma a ser una bona idea, però prendre'm els medicaments que recepten a les persones amb la tensió alta, el sucre alt i el colesterol alt ja seria, directament, una imbecilitat molt perillosa.

A la nostra societat hi ha també molta gent que està sola. La soledat és també un problema de salut pública. Entenc el malestar de les persones que pateixen soledat.

En els darrers set anys amb prou feines he tingut vuit dies per a mi. Vuit dies per a estar sol, tranquil, fer la meua i no haver d'estar pendent de ningú. Entenc que la soledat és un problema, i potser en un futur sigui també el meu problema, vés a saber, però ara mateix, el meu problema, és just el contrari: no disposar d'aquesta mínima privacitat, solitud i tranquil·litat.

Encerts, i encerts

Començar una carrera universitària va ser un encert, i acabar-la també ho fou. 

Instal·lar-me el Tínder va ser un encert, i desinstal·lar-me'l també (un encert més gran i tot, diria).

Obrir-se un compte a determinades xarxes socials fou un encert, i tancar algun d'aquests comptes també (i molt celebrat l'encert).

Començar a escriure un blog va ser un encert, i deixar d'escriure-hi potser també. Bé, si més no durant una temporada.

Hi ha qui diu que les coses cal fer-les en el seu moment, però crec que és millor que les facis en el teu moment.

Aprofiteu la pandèmia abans no s'acabi

Segons els experts, els polítics, els comunicadors i el gremi de la restauració, la pandèmia de COVID-19 ja està a la seua fase final. L'optimisme militant i la necessitat de fer calaix han dopat les dades epidemiològiques i es dóna per fet que aquest mal ja està dat i beneït. 

Mentre els investigadors segueixen fent avenços, els responsables públics van relaxant mesures de protecció (amb l'inevitable xoc de poders i administracions) i la societat torna a la Vella Normalitat ^TM. vosaltres podeu aprofitar per a gaudir de les poques coses bones de l'epidèmia. Alguns exemples:

— Gaudiu del silenci nocturn. El toc de queda i la restricció d'horaris i aforaments ha permès a moltes persones (residents a llocs com Sitges, Gràcia o Lloret de Mar) descobrir el silenci nocturn. Això ja s'ha acaba, primer amb les engatades massives a les places, i ben aviat amb l'allau de festes populars.

— Quedades pendents. La nostra vida social s'ha vist modificada. És cert que hi ha parents i amics als que trobem a faltar, però també és cert que ens hem estalviat un fotimer d'actes socials que ens fan mandra i/o ens costen diners. Bodes, comiats de solter, aniversaris de tota mena... Aneu preparant la cartera, i el fetge!

— Gestos socials. Si no tens un somriure maco la màscara t'ha anat molt bé: el teu interlocutor ha pogut veure que feies el gest de somriure, i tu t'has estalviat mostrar una dentadura lletja, o un somriure forçat o, fins i tot, una ganyota pròpia d'algú que consumeix masses coses. 

No sóc jo, ets tu

La societat evoluciona, amb ella les formes de comunicació i relació, i, en conseqüència, les excuses. No ens enganyem, necessitem les excuses precisament per a enganyar una mica l'altri i fer la coexistència menys dura.

Anys enrere podíem dir coses com "Això nostre és impossible, les nostres plataformes digitals són incompatibles". O bé, "No et puc trucar, ni enviar missatges SMS, puix som de companyies telefòniques diferents". 

Avui en dia podem emprar recursos com "No hi ha comunicació possible entre nosaltres: tu ets de WhatsApp i jo de Telegram", o bé "No ens entendrem mai, tu a TikTok i jo a Instagram". També podem etzibar coses com "No, tu ets de Moderna i a mi em va AstraZeneca".

Com a penúltim recurs sempre podem dir que "El Procés ens ha dividit molt".

I el darrer recurs és el més honest: No sóc jo, ets tu.