Proposta de millora de guió (Bricoheroes)

Un servidor té un blog perquè, entre d'altres coses, és un escriptor frustrat. Això inclou ser un guionista frustrat (i un dramaturg frustrat, i un novel·lista frustrat). Però les frustracions també poden tindre el seu cantó útil.

Aquest cap de setmana ha estat notícia la censura d'un gag del programa Bricoheroes de la CCMA (s'emet per Youtube i per Tv3). En aquest gag es feia broma sobre què farien els protagonistes (dos pelacanyes) i què podrien pagar si tinguessin molts diners. Un d'ells, en Peyu, diu que voldria que la reina Letizia li fes una mamada. Aquest gag ha estat retirat per masclista, però molta gent considera que s'ha retirat perquè fa esment a la casa reial espanyola. I ja sabem que els monàrquics unionistes tenen Tv3 en el punt de mira. Ho explica en Peyu aquest fil de Twitter. 

Com que avui disposo d'una mica de temps lliure m'he atrevit a fer aquesta petita modificació al guió. Ja em direu que us sembla.

Jaïr — Pensa en una excentricitat, una bogeria de milionari. 

Peyu — Una cosa que em cardaria il·lusió si fos molt molt ric?

Jaïr — Una bestiesa, va! 

Peyu — Em cardaria gràcia que me la xuclés la Letizia Ortiz!

Jaïr — El què? La nòmina, a través del pressupost assignat a la Casa Reial?

Peyu — No, la cigala. I que em fes pessigolles al melic amb la corona.

Jaïr — Vigila, t'hauries de posar protecció, com a mínim tres preservatius.

Peyu — Què em podria passar?

Jaïr — Una cosa terrible, et podries tornar in-im-pu-ta-ble. Aquest és un trastorn molt perillós, sobretot si tens germans o elefants prop teu.

De Troia vingueren

Era un brillant estratega, deien que el millor de la seua època. Potser per això, perquè sabia estudiar l'enemic, coneixia la condició humana i era el millor deixeble de Sunzi, va saber quina era la millor manera de guanyar aquell setge.

En comptes d'un cavall i posà un dromedari, animal més exòtic per a aquells enemics.

I el feu un puntet lleig i desgastat, que no fos massa lluent.

I el més important de tot, la clau de volta: no era cap regal, s'havia de pagar un preu per ell.

I així fou com aconseguí fer entrar les tropes a la ciutat enemiga.

Dèiem ahir

— Bon dia. Quant de temps. 

— Sí, molt de temps. Bon dia. Et veig bé. 

— Gràcies, jo a tu també et veig bé. 

— Més prim? 

— Sí, i un xic més trist. 

— Ja... Vols que hi tornem?

— Fem que torni i fem que es noti.