dimecres, 2 de febrer de 2022

Premi desert i desert de premis

Aquest mes de gener hem tingut dues notícies literàries que gairebé han passat desapercebudes. La primera és que el periodista Toni Cruanyes ha guanyat el Premi Josep Pla de novel·la. La segona és que el Premi Llibres Anagrama de Novel·la ha quedat desert. 

Mai m'he presentat a un concurs literari, així que no en puc parlar en primera persona. El que sí que puc dir és que conec gent que ha estat ficada en aquest món.

·  Un escriptor semiprofessional va aconseguir tindre una font d'ingressos anant a concursos modestos. La majoria de vegades no guanyava, però un segon premi ja li salvava el mes. 

·  Un veterà home de lletres em va explicar que havia llegit la mateixa novel·la a tres concursos on havia fet de jurat. Als tres originals (originals?) s'hi explicava la mateixa història, però canviant els noms dels protagonistes i d'algun lloc, i modificant algun detall menor. Ignoro si el persistent concursant havia fet gaires més versions del mateix relat, però no descarto que al final guanyés algun premi. 

·  Una dona que va fer de jurat una única vegada em va dir que, en el moment de la deliberació, ella havia estat la única que s'havia llegit senceres totes les obres. Els altres membres del jurat descartaven la majoria d'obres a les primeres pàgines, i només s'acabaven les que valien la pena (dues o tres, segons les ganes i criteri de cada membre del jurat).

Pel que sembla, durant els Feliços Noranta molts ajuntaments destinaven una petita partida pressupostària a premis literaris. Les successives crisis van acabar amb aquesta pràctica a moltes poblacions. En algun cas hom diria que la construcció forassenyada de centres culturals fa contribuir a aquesta hecatombe. Cruel paradoxa: projectes culturals acabant amb la cultura.

Per últim, i per a fer amics, no deixa de ser curiós veure com quan un famós decideix provar d'escriure algun llibre, de seguida guanya un premi (o en queda finalista). A la primera, tu, això sí que és arribar i moldre!

Vés que, quan els del Premi Anagrama el van declarar desert, no fos per falta de bones novel·les, sinó per falta d'autors famosos.

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

El meu pare diu que els finalistes acostumen a ser els millors, de totes maneres s'admet generalment que un premi és una loteria. A banda del que passa amb els escriptors famosos.
Jo només he guanyat un tercer premi amb dues tankes, i un segon premi amb dos haikus, però m'ha fet sempre molta il·lusió! Escriure breu és assegurar-te que et llegiran.

Anònim ha dit...

Presenta't a un concurs tu!