Vint-i-quatre hores sense mòbil?

Fa anys que els experts parlen dels riscs de la dependència digital. No són només els adolescents els que estan enganxats al mòbil i les xarxes socials, i sovint li proposen al públic en general: Intenta viure vint-i-quatre hores sense mòbil.

Un servidor no s'ha proposat pas aquest repte, un servidor es troba que el mòbil, un oppo que només té setze mesos de vida, està començant a fallar molt. La setmana passada vaig estar dinou hores  amb el mòbil apagat, de diumenge a dilluns, i ja tenia gent ofesa perquè donaven per fet que passava d'ells o, encara més, els havia blocat de totes les vies de contacte. Bé, de totes menys de deixar comentaris al meu blog.

Aquesta matinada ha tornat a morir-se'm el telèfon. Mentre cerco un lloc on me'l reparin per un preu assumible (per a la meua butxaca) compto les hores que porto complint involuntàriament amb aquest repte.

De moment no presento cap símptoma d'abstinència, probablement perquè vaig néixer quan encara existia la pesseta.

 

Durant els darrers dies he intentat accedir al meu blog i, en dues ocasions, al navegador salta hi apareix una alerta de seguretat. Es veu que un web rus intenta accedir a diferents comptes de diferents webs. 

Sincerament, no sé quin interès pot tindre un blog que llegeixen quatre gats, però suposo que la guerra asimètrica de quarta generació (crec que en diuen així) ja té aquestes coses.

 Hauria de sentir-me amenaçat, però em sento IMPORTANT.

Ara quan faig un cafè em poso ulleres fosques per a que no em reconeguin. Crec que l'individu que es veu al fons és un espia rus que em vigila. 

Bé, potser no és rus, ni és espia, ni em vigila... però és neguitejant! 

Cinturó caigut en acte de servei

 

Després de més de vuit anys de servei, el meu cinturó ha caigut en acte de servei. Durant aquests anys m'ha acompanyat en les quatre mudances que he fet, a les empreses que he treballat, i ha durat més que tots els pantalons que m'he comprat. S'ha adaptat als meus canvis de pes, i ha compartit solidàriament espai amb ronyoneres i camises lligades a la cintura (estil hardcorette de Seattle). I sempre ha estat discret, mai ha dit res de les mans que l'han descordat.

No recordo exactament quant em va costar, sé que era un pèl car pel meu minvat pressupost, però barat pel que és un cinturó que tingui una mínima qualitat. He anat a la botiga on el vaig comprar, per a fer-me'n amb un de nou i, de passada, felicitar-los per la qualitat del producte. Malauradament la botiga ja ha tancat i ara hi ha una fleca. 

Avui li faré un acte d'homenatge i agraïment pels serveis prestats. També investiré el nou cinturó que el substituirà, del que no en demano més, però tampoc n'espero menys que del seu predecessor.  M'ha costat quatre euros, però sé que la lleialtat no es paga amb diners.

Apunts per a una política internacional catalana

 

Apunts per a una política internacional catalana: 

1) Si tu no en tens la culpa i tampoc en tens la solució, no cal que t'hi emmerdis, ni que et facis mala sang. 

2) Encara que tinguis tota la raó del món, no val la pena alçar molt la veu si ningú et vol escoltar. Almenys si no t'afecta directament a tu.

3) No disposar de gran quantitat de recursos naturals pot ser una sort. 

4) L'enemic del teu enemic serà el teu amic mentre existeixi aquest enemic comú, i mentre no aparegui un quart actor que ho destiroti tot. Les aliances no acostumen a ser eternes.

5) Els immigrants no són només una força de treball, poden ser també els nostres millors ambaixadors. Tractem-los bé i parlaran bé de nosaltres. 

6) Els turistes no només porten diners (o problemes, en alguns casos), també poden tindre un vincle amb nosaltres i ser els nostres ambaixadors. Tractem-los bé i parlaran bé de nosaltres. 

7) Si el topònim acaba sent un adjectiu i un argument, fem que Catalunya esdevingui un bon referent i un bon argument.