Vaig entrar a la feina on sóc ara fa tot just catorze mesos. Vaig començar un dos de novembre, i vaig estrenar una T-Usual (antiga T-Mes) perquè era la que em sortia més a compte. Per la seua durada, cada dia 2 em tocava renovar i comprar-me'n una altra. Bé, no sempre el dia 2, ja que hi ha mesos de 31 dies, de 30 i de 28. I també hi ha mesos que el dia 2 cau en cap de setmana i, potser, no necessito la targeta. I, també, dies que fa bon temps i vaig i torno de la feina a peu, i faig tots els meus desplaçaments a peu. Així, poc a poc, s'anava retardant la data de l'estrena del nou abonament mensual.
El fet és que la targeta que tinc ara caduca el dia 25. Això vol dir que en catorze mesos he guanyat vint-i-tres dies. Si cada mes puc esgarrapar un dos o tres dies, aviat hauré aconseguit estalviar un mes a l'any. És a dir, que per a desplaçar-me durant tot un any només necessitaré onze targetes. Això vol dir un estalvi del 8.33% a l'any, pel que fa el transport.
Això estaria molt bé si no fos perquè les autoritats han reduït a la meitat el preu de l'abonament. Un simple decret ha fet que, d'un dia per l'altre, l'estalvi passi a ser del 50%. Això està molt bé, és clar, però deixa una cosa en evidència: els meus petits sacrificis per a estalviar serveixen comparats amb qui realment té el poder de canviar les coses.
Els petits canvis són poderosos, sí, sobretot quan el petit canvi és posar una signatura a un decret ministerial.
